Vous êtes ici : Accueil » Patrimoine régional » OCCITAN » Bibliotèca e ressorças » Ressorças en occitan » Lo Siti del Rectorat de l’Acadèmia de Montpelhièr parla en occitan-lenga (...)

Lo Siti del Rectorat de l’Acadèmia de Montpelhièr parla en occitan-lenga d’òc

D 28 novembre 2004     H 17:02     A Annie Lesca     C 0 messages


L’enseignement de l’occitan dans l’académie de Montpellier

Tèxtes oficials

Formacions

En occitan, une préparation est mise en place par l’I.U.F.M. sur le site de Carcassonne.

Projèctes academics

- Projet pédagogique occitan 2001-2002 « Del solelh e de la mar » : de veire lo siti d’un dels Conselhièrs pedagogics de l’acadèmia de Montpelhièr
- Pour les projets suivants, voir
- La Provença de Mistral
- « Polars en oc »
- Langue en scène
- Lengas e musicas del sud

Ressorsas

- Una bibliografia

- La cançon dins lo cors de lenga ( Formacion del 20/02, IUFM)

  • Aprendissatge linguistic, aquisicion : prononciacion
  • Aprendissatge linguistic, apropriacion : del costat de la recepcion ( produccions de La Talvera)
  • La cançon coma document cultural :

- civilizacion : per aprochar lo mond rural o la tradicion de nadal, sens ne far tròp...

  • Per aprochar d’unes eveniments istorics, o d’unes moments de la consciéncia occitana (cançons del grand periòde de las annadas 70)
  • I a de cançons simbòls, que las podèm pas defugir.

- literatura : La poesia es un biais de dire en brèu e de suggerir çò qu’es pas dich, que lo devèm aprochar per sa capacitat de noirir l’imaginari. Aprene una lenga es dintrar dins l’imaginari d’aquesta lenga. La poesia cantada es generalament brancada sus una discursivitat interiora plan madurada, coma en cò de Bodon, o sus de formas tradicionalas, coma en cò de L.Paulin, o J.Gròs, amb de contenguts denses. La poesia es pas d’explicar, es d’aprene de tèsta.

D’una lenga cap a una autra : lo metòde Stegmann

Introduction dans l’enseignement d’une véritable diversification des langues. Cette diversification est nécessaire à une communication approfondie, et non pas seulement à une communication stéréotypée en « anglais yaourt » international.

- centrage sur la phase réceptive de l’apprentissage. M.Stegmann précise au cours d’un débat que les premières leçons (15 à 20 h) sont essentiellement du déblocage, que l’apprentissage ne vient qu’après.

- valorisation de ce que l’on sait déjà, sans savoir qu’on le sait, au moyen des 7 passoires :

  • VI, vocabulaire international
  • VP, vocabulaire pan-roman
  • CP, correspondance de phonèmes
  • GP, graphies et prononciations
  • SF, types syntaxiques fondamentaux
  • MO, morpho-syntaxe
  • FX, préfixes et suffixes}

- La cançon e la practica de « l’interlenga » (formacion del 20 /02)

1 - Los objectius :

  • Compreneson de l’autre dins sa lenga. Competéncia passiva de desvolopar. Reconéisser la lenga de l’autre, simbolicament e linguisticament. Tolerància.
  • Cercar una motivacion d’aprentissatge. De desblocatge fàcia a la nocion de « lenga estrangièra. » Donar enveja d’anar veire un film en VO, d’ensajar de legir la primièra pagina d’un jornal a l’estrangièr, de prononciar amb la tonica l’espanhòl o lo portugués dins los noms de familha, de luòcs....la musica, los cantaires...

2 - Los metòdes :

  • Trabalhar sus l’escrich primièr. Practicar « la deteccion optimizada », coma un jòc de devinhòlas.

3- Lo dispositiu

  • Utilizar un capital linguistic que lo mond an a posita, mas que sabon pas que l’an.
  • anar a la descobèrta d’un tèxt donat, sistematicament : Stegman parla de « crivèls ». Del mai gròs al mai fin.

- Las cançons del projècte academic 2000-2001 segond gra
- Practicar la lenga
- Quasèrn per la seisena

  • Leiçon 1. Cossí t’apèlas ? se presentar, se saludar
  • Leiçon 2. Cossí sès ? se descriure fisicament
  • Leiçon 3. De quina color ? descriure quicòm, qualqu’un
  • Leiçon 4. Ont sès ? localizar dins l’espaci
  • Leiçon 5. Ont vas ? donar de direccions, donar, demandar l’adreiça
  • Leiçon 6. Quant n’i a ? comptar
  • Leiçon 7. Quant es d’ora ? donar, demandar l’ora
  • Leiçon 8. Quin temps fa ? parlar del temps que fa
  • Leiçon 9. Que fas ? las activats quotidianas

- Quasèrn per la cinquena

  • Ont trabalhas ? : Trabalhar, jogar. Mestièrs, espòrts, lésers, jòcs.
  • Que jògas ?
  • Ont vas ?
  • Se desplaçar dins l’espaci, viatjar. Ttranspòrts, geografia.
  • Que veses ? : S’orientar, legir una mapa, un païsatge. Toponimia, descripcion d’un luòc.
  • Lo campèstre ? Observar, descriure, nomenar. Bestiàri.
  • Te convidi ? Convidar, programar, preveire. Mejans de comunicacion, la fèsta, la mangiscla.
  • La fèsta ?
  • Que te sembla ? S’analisar, dire sas preferéncias. Los sentiments, las distraccions.
  • Cossí vas ? Dire çò que dòl, cercar un remèdi. La malautiá.

Lenga e país d’òc

- Précis de langues occitane et catalane
- Petite anthologie de littératures occitane et catalane

  • Roland à Saragosse
  • L’adoubement d’un chevalier dans Ronsasvals. La geste occitane de Roland
  • Besièrs 1209, Robert Lafont, Lo fiu de l’uòu
  • Auba roja
  • O Dieu incarnadin... Bellaud de la Bellaudière
  • Mirèio
  • Lecture comparée de "Entre Sallagosa i Llívia" de Jordi-Pere Cerdà et "Cerdana" de Robert Lafont
  • Douceur de l’inoubliable, extrait de la préface de Philippe GARDY à l’Anthologie bilingue des œuvres de Max Rouquette

- Précis d’histoire catalane et
occitane

Dans la même rubrique

1er janvier 2006 – Oiquipèdia

1er janvier 2006 – sitografia

1er janvier 2006 – Radio Lenga d’Oc

26 mars 2005 – L’ostau biarnés

6 février 2005 – Dictionnaires béarnais en ligne

Un message, un commentaire ?
Forum sur abonnement

Pour participer à ce forum, vous devez vous enregistrer au préalable. Merci d’indiquer ci-dessous l’identifiant personnel qui vous a été fourni. Si vous n’êtes pas enregistré, vous devez vous inscrire.

Connexions’inscriremot de passe oublié ?